Estimats pares / mares:

 
A  les  seus  mans  tenen  una  sèrie  d’informacions  bàsiques  sobre  l’IES  «Penya- golosa”, el centre on estudien els seus fills. Desitjem aconseguir amb l’ajuda de tots un centre de qualitat, modern, obert i plural, que proclame amb vehemència el seu caràcter de institució pública al servei de la nostra societat, i que, per damunt de tot, vol dur a terme la gran tasca que tota societat enfronta: educar.

 
            Convé no oblidar-ho: sobre l’educació s’edifica la llibertat i el progrés de les per- sones i dels pobles. Hem d’educar entre tots. En la mesura que defugim aquesta tasca actuem irresponsablement.

 
«Educació»  significa  formació,  construcció  personal,  creixement  en  el  respecte als altres i en la llibertat. Però la llibertat s’aprèn i, encara que puga resultar paradoxal, respectant i obeïnt els principis i normes legalment i democràticament establerts s’educa l’autèntica llibertat. Una llibertat que no consisteix en fer el que ens dóna la gana - llavors obeïm a la gana i no als principis (nomos) que som capaços de donar-nos a nosaltres mateixos (autos)-, sinó en el desenvolupament de l’autonomia personal, en la capacitat d’obeïr les pròpies normes.

 

Per tant, que ningú s’enduga a engany: ni l’esforç, ni el treball, ni l’obediència, ni la disciplina són castradors o inhibeixen una suposada i espontània llibertat natural.  Creure això seria tant com pensar que seguir les regles gramaticals impossibilita la creativitat li- terària o que la duresa de l’entrenament impedeix el bon joc. Més be és, prou sovint, tot el contrari.

 

Entre tots, vostès i nosaltres, hem d’impedir que prolifere un espècimen dissor- tadament cada volta més abundant: el «xiquet mal educat”, és a dir, aquell jove mimat i malcriat que creu que a ell tot se li deu i ell no deu res a ningú, que ell té tots els drets i els altres no en tenen cap. Al contrari, nosaltres creiem que educar és fer possible la ci- vilització, el respecte, les normes, la deferència, la justícia, la raó. De la reciprocitat i del reconeixement d’uns als altres naix el dret i, amb ell, la ciutat, la convivència i el civisme. Això ho hem d’ensenyar.

 

Si aconseguim que els nostres alumnes, els seus fills, ho aprenguen, totes les da- des, horaris, organigrames, activitats i informacions que aquest fullet conté hauràn servit per a alguna cosa. En el cas contrari, òbviament, la nostra tasca haurà resultat vana. Para- frasejant un bell adagi llatí: Non scholae, sed vitae docemus (Eduquem no per a l’escola, sinò per a la vida). I és que, en última instància, podríem permetre’ns el luxe que no tots els nostres alumnes foren homes de ciència, metges, enginyers, arquitectes, professors, etc... Ara bé, tots haurien de ser persones lliures i responsables en una societat madura i democràtica.

 

El professorat i la directiva restem a la seua disposició per a escoltar les seues pro- postes i suggeriments.